Objectius de la sessió:
- Saber com aprendre coneixement docent procedent de la recerca educativa.
- Saber com utilitzar aquest coneixement en la pràctica educativa del centre.
Part 1 – Saber com aprendre coneixement de la recerca educativa.
ACTIVACIÓ!
En una targeta, cada persona escriu la resposta a les següents preguntes:
- Quin és el procés per aprendre coneixement procedent de la recerca educativa?
- Com puc aplicar el coneixement procedent de la recerca a la meva pràctica educativa?
Quan un estudi és prou vàlid/fiable?
1) Es basa en un marc teòric clar i ben referenciat.
2) Utilitza mètodes rigorosos i ben justificats per recollir i analitzar les dades.
3). Es garanteix que els resultats són suficients i rellevants per garantir la validesa dels resultats.
4). Els resultats estan ben interpretats i les conclusions es basen en les dades presentades.
Com identificar coneixement útil provinent de la recerca educativa?
- 1) Pot ser coneixement de conceptes i categories conceptuals (relació entre conceptes, idees, marcs conceptuals) que serveixin de base per a l’actuació docent posterior.2) Pot ser coneixement que faci recomanacions generals per orientar la pràctica educativa.
3) Pot ser coneixement d’orientacions específiques per a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació (per exemple en relació amb estratègies específiques d’ensenyament).
4). Pot ser coneixement de tasques, eines, recursos o guies concretes per ser aplicades a la pràctica educativa.
Com promoure que el professorat conegui el coneixement provinent de la recerca, i sigui compartit per a tothom
1) Interpretar en clau de la pràctica la informació extreta de cada publicació de recerca.
2) Comprendre i aprendre aquest coneixement de la recerca (individualment).
3) Integrar i articular tota la informació en un “document de referència”.
4). Compartit amb tot el professorat el contingut del “document de referència”, i promoure que sigui un referent real per a l’acció educativa en aquell tema.
Activitats – PART 1
Pràctica: “Recollida de segments d’informació provinents de la recerca educativa”.
- Documents a utilitzar:
- SX04_Recomanacions elaboració SI
- Escollir un dels següents dos articles:
- Dissenyar una nova pràctica educativa – 2015_Valdebenito_Duran
- Elaborar un instrument de recollida d’informació – 2019_Robledo_et_al
En 30 minuts… Practica l’elaboració d’un document on es recull un segment d’informació provinent de la recerca educativa. Utilitzar el document: SX04_Plantilla 1 SI recerca
En 10 minuts… Posada en comú de les principals fortaleses i dificultats del procés de fonamentació de la pràctica educativa a partir de la recerca educativa.
Part 2 – Quin ús fem de la informació recollida de la recerca? Com seleccionem els instruments?
Què fem amb aquesta informació?
(exemples prototípics)
a. Dissenyar una nova pràctica pedagògica.
-
-
Objectius:
- Transformar el coneixement extret de la recerca i de l’anàlisi del context en una proposta d’acció pedagògica.
- Definir clarament el què, el com i el per a què de la nova pràctica.
-
Exemple:
- A partir d’evidències que mostren una baixa participació oral en grups grans, es dissenya una pràctica d’ensenyament cooperatiu en petits grups amb rols assignats.
-
-
-
Passos per dissenyar una nova pràctica pedagògica:
- Partir de la pregunta d’indagació: Què volem millorar o entendre?
- Fonamentar la proposta amb evidències: Coneixement científic i dades del context.
- Definir objectius d’aprenentatge: Quins canvis esperem?
- Descriure les accions concretes: Metodologia, agrupaments, materials, temporització.
- Preveure com recollirem informació per valorar-la (instruments i moments).
- Partir de la pregunta d’indagació: Què volem millorar o entendre?
-
b. Elaborar un instrument de recollida d’informació (del professorat, de l’alumnat).
-
- L’instrument és necessària per observar o mesurar de forma sistemàtica l’impacte de la pràctica dissenyada.
-
Exemple:
- Per observar la participació activa dels alumnes, es crea una graella d’observació amb uns ítems de participació.
-
Passos clau per elaborar un instrument de recollida d’informació (del professorat, de l’alumnat):
- Seleccionar dimensions d’anàlisi: Grans temes a observar (p. ex. participació, interacció, motivació).
- Formular indicadors concrets: Què volem veure, sentir o recollir (p. ex. “nombre d’intervencions orals per alumne”).
- Escollir la tècnica adient:
- Qüestionari
- Observació sistemàtica
- Entrevista
- Grup de discussió
- Construir l’instrument:
- Ítems clars i alineats amb els indicadors.
- Format fàcil d’utilitzar.
- Validar-lo en petit grup abans d’aplicar-lo completament.
💡 Dimensions d’anàlisi i indicadors
Imagina que la teva pregunta d’indagació és com una pel·lícula que vols entendre.
- Les dimensions d’anàlisi són com els grans temes de la pel·lícula (la història, els personatges, l’escenari…).
- Els indicadors són les escenes concretes o els detalls que observes per analitzar cada tema (què diu un personatge, com actua, què passa en un lloc concret…).
📊 Què són les dimensions d’anàlisi?
Les dimensions d’anàlisi són com “grans aspectes” o “grans temes” que vols observar o estudiar per poder respondre la teva pregunta d’indagació.
Són els eixos que et permeten organitzar la mirada i entendre millor el fenomen que estàs investigant.
📌 Exemple: Si vols veure com afecta el tipus de grups a la participació dels alumnes, una dimensió pot ser el tipus d’agrupament i una altra la participació activa.
📊 Què són els indicadors?
Els indicadors són elements més concrets que et serveixen per observar o mesurar cada dimensió.
Et diuen exactament què has de mirar o escoltar dins de cada aspecte que t’interessa.
📌 Exemple: Si la dimensió és “participació activa”, un indicador pot ser “si tots els alumnes parlen i participen” o “si algun alumne es queda al marge”.
Exemple
💡 Instruments de recollida de dades
A continuació s’ofereixen diversos instruments de recollida de dades, seguint el cas anterior s’ofereixen exemples del seu ús.
Qüestionaris:
|
Què és? |
Un conjunt de preguntes, tancades o obertes, que s’administra a un grup de persones (alumnes, docents, famílies) per recollir opinions, percepcions o coneixements. |
|
Per a què serveix? |
|
|
Quan és útil? |
|
Exemple d’ús:
Després de treballar en grups cooperatius, es passa un qüestionari als alumnes per saber si s’han sentit escoltats i si han entès millor els continguts.
Entrevista:
|
Què és? |
Una conversa estructurada o semiestructurada amb una persona (o petit grup), guiada per un conjunt de preguntes prèvies, amb espai per aprofundir en les respostes. |
|
Per a què serveix? |
|
|
Quan és útil? |
|
Exemple d’ús:
S’entrevista un alumne que ha tingut dificultats durant una seqüència didàctica per entendre millor què l’ha ajudat o entrebancat.
Observació sistemàtica:
|
Què és? |
Un registre planificat de què passa a l’aula, fet per un observador (pot ser el mateix docent o algú extern), utilitzant una guia amb criteris prèviament definits. |
|
Per a què serveix? |
|
|
Quan és útil? |
|
Exemple d’ús:
Durant una tasca oral en parelles, s’observa si tots els alumnes participen, si es respecten els torns de paraula i si es fan preguntes entre ells.
Grup de discussió:
|
Què és? |
Una trobada amb un grup reduït (4-8 persones) moderada per una persona facilitadora, que promou la conversa sobre un tema concret. |
|
Per a què serveix? |
|
|
Quan és útil? |
|
Exemple d’ús:
Després d’una seqüència innovadora, es fa un grup de discussió amb 6 alumnes per parlar de què els ha agradat, què han après i què canviarien.
ACTIVITAT Part 2
Pràctica: “Comparació d’instruments”.
15 minuts – Cada grup haurà de treballar sobre els segments d’informació que ha seleccionat a l’activitat 1. Tenint en compte el propòsit que heu treballat (A o B) i la vostra pregunta d’indagació. Document a utilitzar: Plantilla Activitat 2_
10 minuts – Posada en comú de l’activitat.
Tiquet de sortida
En una targeta… Escriu:
- Quin és el procés per aprendre coneixement procedent de la recerca educativa?
- Com puc aplicar el coneixement procedent de la recerca a la meva pràctica educativa?
