Objectius de la sessió:
- Avaluar i millorar una pràctica pedagògica a partir de l’evidència en recerca educativa.
- Reflexionar i exemplificar com recollir i analitzar evidències d’aprenentatge dels alumnes amb dades quantitatives.
Part 1 – Avaluar i millorar una pràctica pedagògica a partir de l’evidència en recerca educativa.
ACTIVACIÓ!
En una targeta, cada persona escriu la resposta a les següents preguntes:
(Podeu fer ús del document (PRINT) SX05_Tiquet P. 1)
- Quines accions duries a terme per redissenyar una pràctica educativa a partir d’evidències científiques?
- Quin coneixement tens sobre com analitzar evidències d’aprenentatge de l’alumnat de dades quantitatives?
Cas 1: anàlisi i millora de les proves per avaluar competències
A l’Institut de la Marta els preocupa l’avaluació de les competències i volen revisar les proves d’avaluació que utilitzen.
En els darrers anys han fet formacions diverses per a compartir què vol dir l’aprenentatge competencial i en fer alguns canvis vers metodologies que treballen la presa de decisions i l’autonomia dels estudiants.
L’any passat van fer una càpsula formativa sobre avaluació competencial que volen continuar treballant internament.
Com a coordinadora pedagògica, la Marta s’ha preocupat de recollir algunes de les evidències de recerca i materials que els van recomanar. Vol posar ordre i pensar com treballar-los amb el seu equip. (Descarregueu el document SX05_Mini_GAPPISA)
A partir de l’exemple de graella, la qual ha estat elaborada per la professora, l’exercici consisteix en fer una simulació del que faríem amb el nostre equip. A partir de la guia GAPPISA tria un dels exemples de prova d’avaluació, analitza la prova i fes una proposta de millora en relació amb algun dels seus indicadors.
Cas 2: Variables que afecten en la motivació per aprendre
L’Adrià, professor d’Història de segon de l’ESO, fa temps que sap que els seus alumnes no tenen, el mínim interès pel que explica a classe.
Sovint ha de sentir comentaris sobre la inutilitat de la matèria: per a què serveixen aquests fets tan antics?
És conscient que majoritàriament “empollen” fets, noms i dades, i poca cosa més. Al seu departament, els companys més veterans fa temps que van tirar la tovallola: “Ves, explica el que et toca i passa. Tu ja has complert”.
Per tal de modificar aquesta dinàmica, ha pensat a cercar estudis sobre com fer classes que motivin els seus alumnes.
A partir de la rúbrica avaluativa sobre motivació que vam fer, el següent pas és fer una tasca educativa sobre la història de segon d’ESO en la qual es contemplin les diferents variables de la rúbrica. (Podeu utilitzar el document per veure’n un exemple: Situació Aprenentatge Motivacional)
Part 2 – Exemple d’evidències analitzades amb dades quantitatives
- Es decideix que l’instrument que es fa servir per recollir dades sobre l’aprenentatge de l’alumnat és un text descriptiu escrit pel mateix alumnat.
- La recollida es farà en dos moments: a l’inici i al final de la pràctica pedagògica.
- Per tant, cal assegurar que el professorat demana fer la mateixa tasca avaluadora a l’alumnat (escriure un text descriptiu de les característiques físiques del seu rostre) en les mateixes condicions (temps, espai, consulta de materials, etc.) en els dos moment.
Sessió 1
Recollida inicial d’informació. L’alumnat porta de casa una fotografia de la seva cara. Consultant la fotografia, han de redactar un text descriptiu dels aspectes físics del seu rostre, sense consultar cap altre document. L’alumnat produeix el text inicial.
Sessions 2, 3, 4 i 5
Es lliura un document a l’alumnat amb una llista de cinquanta adjectius, que poden servir clarament per descriure diverses parts del seu rostre. Al llarg de la sessió, el professorat projecta fotografies de diverses cares amb el canó, i va explicant i conversant amb l’alumnat tot promovent que aprenguin i utilitzin el nou coneixement. L’alumnat aprèn els objectes que es poden descriure, els adjectius que millor s’ajusten a l’objecte descrit, les frases (simples i complexes) que es poden utilitzar, alguns adverbis, etc.
Sessió 6
Recollida final de dades. Es repeteix exactament la demanda i les condicions de l’activitat que s’ha portat a terme en la primera sessió. L’alumnat produeix el text final.
- Es recullen 23 produccions escrites de la fase inicial i la fase final.
- A cada document se li assigna un codi, format per dues informacions: l’ID de cada participant (entre el 01 i el 23) i el moment de recollida de les dades (_X).
- Un exemple de codi seria «ID14_2», que correspon a l’alumne 14 i la producció escrita final.
Codificar és important per tal d’anonimitzar a les persones participants.
- Què es vol calcular? En aquest cas, es vol aplicar una «Prova per a dos grups relacionats», ja que les dades provenen del mateix grup d’alumnes (recollides abans (_1) i després (_2) de l’ensenyament del text descriptiu)
- Quin tipus de variables són? Són variables contínues.
- Es compleixen els supòsits paramètrics?
En síntesi, els resultats obtinguts permeten afirmar que, globalment, la segona producció escrita de l’alumnat és qualitativament millor en els aspectes mesurats que la primera producció, especialment pel que fa a l’augment important de la mitjana de frases complexes, d’adjectius i d’objectes descrits en la producció escrita final dels alumnes.
Bibliografia
Goss-Sampson, M. A. i Meneses, J. (2019). Anàlisi estadística amb JASP: una guia per a estudiants. FUOC: Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya. http://hdl.handle.net/10609/102906
Webgrafia
Paquet estadístic JASP. https://jasp-stats.org/download/
Tiquet de sortida
En una targeta… Escriu:
(Podeu utilitzar el document SX05_Tiquet p.2)
- Quines accions duries a terme per redissenyar una pràctica educativa a partir d’evidències científiques?
- Quin coneixement tens ara sobre com analitzar evidències d’aprenentatge de l’alumnat de dades quantitatives?
