En aquest apartat podeu trobar el material amb les guies i indicacions que va ser utilitzat a la Sessió 3. Planificar processos de recollida d’evidències. Tècniques i instruments. Tots els recursos estan pensats perquè puguin ser utilitzats de manera autònoma i permetin la reproducció de la sessió en els vostres àmbits o centres de treball. Per a cada activitat, s’han establert uns objectius, una disposició i un material que es pot descarregar per a la seva realització.
Objectius de la sessió:
- Generar indicadors, a partir de les preguntes d’indagació i la intervenció prevista o realitzada.
- Reflexionar sobre les fonts disponibles per a l’obtenció d’evidències i la seva finalitat.
- Valorar quines són les millors tècniques per a la recollida d’evidències.
Activitat 0 – Activació
En una targeta, cada persona escriu la resposta a les següents preguntes:
- Què són els indicadors?
- Com podem recollir evidències per valorar la intervenció que estem desenvolupant?
FEM MEMÒRIA, a l’última sessió vàrem veure, com fer bones preguntes de indagació
PREGUNTES DE INDAGACIÓ
- Ajuden a centrar el focus/el procés d ela intervenció
- Ens determina l’estratègia de recol·lecció de dades
- Optimitzen el temps perquè ens centrem en allò que ens interessa
- Ens permeten fer avaluacions
PAS 1: Identifiquem l’oportunitat per a la millora en el centre
- Quines són les situacions recurrents o importants per al centre, per a l’etapa, per als docents?
- Què està passant ara mateix que podria ser un indicador d’una situació crítica recurrent en el futur?
- Quin aspecte és el més rellevant per a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes i/o els docents?
- Quina situació és la més interessant pel centre?
- Quins recursos (ja sigui personal, temps, experiència i finançament) estan disponibles per abordar la situació?
- Quines millores estan relacionades amb els objectius immediats i objectius més amplis del centre?
PAS 2: Passar de l’oportunitat de millora a una pregunta “i ara què”
Quina pregunta/es ens podríem formular de les següents oportunitats de millora?
- Resultat baix de les proves de rendiment acadèmic
- L’aprenentatge professional del professorat
- La càrrega de treball del professorat
- Desenvolupar la robòtica d’aula
- Fer efectiu el DUA a la docència
- El treball en equip a l’aula
- Situacions de conflicte a l’aula
Exemples…
- Com aconseguim que l’alumnat assoleixi un millor resultat a les proves de competències bàsiques?
- Quina és la millor manera d’oferir oportunitats per a l’aprenentatge professional del professorat?
- Com podem reduir la càrrega de treball del professorat?
- Com podem introduir la robòtica per a l’aprenentatge matemàtic?
- Com podem millorar el treball en equip entre l’alumnat?
- Com resoldre els conflictes a l’aula?
Pas 3: Formular preguntes d’indagació
Com hauria de ser una bona pregunta d’indagació segons la Xarxa Redu-CAT?
- Concreta
- Concisa
- Precisa
- Acotada
- Clara
- Unívoca
- Focalitzada
- Assequible
- Enginyosa
- Útil
- Que guiï el procés
- Investigable
- Comprovable
- Realista
- Assumible
- De resposta avaluable
- Basada en l’experiència
- Fonamentada
- Objectivable
- Motivadora
- Mesurable
- Consensuada
- Compartida
- Disruptiva
- Que remeti a una temàtica d’interès
- Que porti a qüestionar-se i fer recerca sobre un aspecte en concret
- Ha de delimitar el focus per saber què avaluar
- Demana no només pel què sinó pel com i el per què i convida a la reflexió
- Que no tingui una única resposta
Una bona pregunta és…
- Una pregunta que presenta interès per a nosaltres
- La que obre la possibilitat de fer una (re)cerca
- Per a la que no tens una resposta
- Té múltiples possibilitats de resposta
- Té un focus molt clar i evident
- És raonable
- Està clarament formulada i no deixa lloc a les interpretacions
- Per obtenir la resposta hauríem de disposar d’evidències (omple un buit de coneixement)
- Permet al final generar més preguntes
- No és fàcil de respondre
- Permet arribar a tenir interpretacions des de diverses perspectives
Quines categories de preguntes hi ha?
- Preguntes de predicció: Realitzar experiments exposant un grup a unes condicions específiques a les que l’altre grup no ha estat exposatTenen més o menys probabilitats de continuar la seva formació l’alumnat que se’ls ensenya amb IA? Els cursos d’habilitats digitals milloren les habilitats de cerca d’informació de l’alumnat?
- Preguntes d’intervenció: Tracten d’abordar qüestions en primer pla comparant-ne dues o més accions en termes de quan d’ “èxit” tenen per assolir els objectius o els resultats previstos. L’alumnat aprèn habilitats de cerca de manera més eficaç dels bibliotecaris o del seu professorat?
- Preguntes d’intervenció: Són les que pretenen obtenir respostes sobre el “per què”Per què hi ha professorat que prefereix unes fonts d’informació sobre les altres?
- Preguntes d’exploració: Són les que pretenen obtenir respostes sobre el “per què”Per què hi ha professorat que prefereix unes fonts d’informació sobre les altres?
PART 1 – El procés per a definir preguntes d’indagació
Primer pas: Identifiquem l’oportunitat per a la millora en el centre
- Quines són les situacions recurrents o importants per al centre, per a l’etapa, per als docents?
- Què està passant ara mateix que podria ser un indicador d’una situació crítica recurrent en el futur?
- Quin aspecte és el més rellevant per a les necessitats d’aprenentatge dels alumnes i/o els docents?
- Quina situació és la més interessant pel centre?
- Quins recursos (ja sigui personal, temps, experiència i finançament) estan disponibles per abordar la situació?
- Quines millores estan relacionades amb els objectius immediats i objectius més amplis del centre?
Segon pas: Passar de l’oportunitat de millora a una pregunta “i ara què”
OPORTUNITATS DE MILLORA…
- Resultat baix de les proves de rendiment acadèmic
- L’aprenentatge professional del professorat
- La càrrega de treball del professorat
- Desenvolupar la robòtica d’aula
- Fer efectiu el DUA a la docència
- El treball en equip a l’aula
- Situacions de conflicte a l’aula
–> QUINES PREGUNTES ENS PODRIEM FORMULAR?
Tercer pas: Formular preguntes d’indagació
RECORDA! Una bona pregunta és…
- Una pregunta que presenta interès per a nosaltres
- La que obre la possibilitat de fer una (re)cerca
- Per a la que no tens una resposta
- Té múltiples possibilitats de resposta
- Té un focus molt clar i evident
- És raonable
- Està clarament formulada i no deixa lloc a les interpretacions
- Per obtenir la resposta hauríem de disposar d’evidències (omple un buit de coneixement)
- Permet al final generar més preguntes
- No és fàcil de respondre
- Permet arribar a tenir interpretacions des de diverses perspectives
RECORDA! Mètode SPICE per formular bones preguntes:
Quart pas: Assegurar que la pregunta és efectiva
Com podem filtrar les preguntes? Preguntes sobre les preguntes
- Quina pregunta, si es respon, serà més útil per al benestar/aprenentatge de l’alumnat/docents/personal/comunitat educativa?
- Quina pregunta serà més útil per l’equip directiu/docents del centre per obtenir una millor comprensió del problema en qüestió?
- Quina pregunta serà més útil per ajudar a millorar el centre?
- Quina pregunta és més probable que torni a aparèixer i s’haurà de revisar en el futur?
- Quina pregunta és més interessant per a tu com a professional i contribuirà més al teu desenvolupament professional personal?
PART 2 – Generar indicadors per a respondre a la pregunta d’indagació que ens formulem
” El que no es defineix no es pot mesurar. El que no es mesura, no es pot millorar. El que no es millora, es degrada sempre ” Lord Kelvin
Els Indicadors
- Un indicador és una mesura realitzada sobre un procés o acció en un moment determinat.
- Els indicadors proporcionen un panorama de la situació que volem analitzar, ens permet respondre a preguntes.
- La revisió continuada de l’indicador ens permet conèixer com avança el procés o acció cap a la consecució dels objectius proposats.
Per què utilitzem els indicadors?
ACTIVITAT 1A
Cada membre de l’equip té un document (SX03_Fitxa individual) amb una pregunta d’indagació:
5 minuts – Formular 3 indicadors quantitatius i 3 indicadors qualitatius vinculats amb la pregunta d’indagació.
15 minuts – Posada en comú dels indicadors recollits (agrupar els similars), segons si son qualitatius o quantitatius.
Determinar de quin tipus són: entrada, sortida, eficiència, resultats o qualitat.
Com transformem les dades en evidències
Com transformem les dades en evidències
ACTIVITAT 2
15 minuts – Dels indicadors que hem seleccionat prèviament, disposem d’evidències en els centres per a valorar-los?
Identificar quines fonts d’informació tenim als centres, o estan disponibles fora del centre, que es poden convertir en evidències per a valorar els indicadors.
-
-
- On podríem aconseguir les evidències que ens falten?
- Qui pot proporcionar-nos aquestes evidències?
- Com podríem obtenir aquestes evidències?
-
PART 3 – Tècniques per a la recollida d’evidències
EL QÜESTIONARI
Instrument de recollida d’informació format per un conjunt limitat de preguntes mitjançant el qual el subjecte proporciona informació sobre si mateix i/o sobre el seu entorn. – (Mateo, 2004, p. 240)
L’ENTREVISTA
Procediment mitjançant el qual un entrevistador realitza un conjunt de preguntes a un subjecte. Les preguntes poden estar totalment definides de forma prèvia (entrevista estructurada) o bé estar indefinides en major o menor grau (entrevista semiestructurada). – (Mateo, 2004, p. 240)
L’OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA
Acte de mirar atentament quelcom amb la intenció d’examinar-lo, interpretar-lo i obtenir unes conclusions. – (Mateo, 2004, p. 240)
- OBSERVACIÓ PARTICIPANT – És aquella en la qual l’observador participa directament i durant llargs períodes de la realitat que està observant.
- OBSERVACIÓ MOLT PARTICIPANT – És aquella en la qual l’observador recull dades puntualment i sense submergir-se en les dinàmiques habituals del col·lectiu observat.
EL GRUP DE DISCUSSIÓ
Una tècnica d’investigació qualitativa que adopta la forma d’una discussió oberta basada en una guia de preguntes amb la finalitat d’obtenir percepcions i idees sobre un tema d’interès a partir de la comunicació entre els participants. – (Fàbregues i Paré, 2016, p. 162)
ACTIVITAT 3 – 15 minuts
- Per als indicadors dels quals no disposem d’evidències disponibles, quines tècniques podrien ser les més útils per a recollir-ne?
- Identificar quines tècniques ens poden proporcionar dades per a cada Indicador o Indicadors.
- Justifiquem la resposta.
-
En el moment de formular els indicadors és clau tenir present quin és l’objectiu que perseguim i la pregunta d’indagació que ens hem formulat.
-
La formulació dels indicadors ha de basar-se en el coneixement científic, és clau documentar-se sobre aquell aspecte sobre el que volem indagar.
-
Cal formular els indicadors necessaris, ni un més ni un menys, per a poder valorar la pràctica implementada sense que ens suposi un esforç que no puguem assumir.
-
Abans de generar nova informació, és important que revisem quines dades i fonts d’informació tenim al centre i que poden servir de base per a nodrir els nostres indicadors.
