En aquesta secció posem a disposició de la comunitat educativa el recurs “Formació sobre Pràctiques Informades en Evidències per a la Inclusió Escolar” (Intellectual Output 3), desenvolupat en el marc del projecte europeu EIPSI (Evidence Informed Practice for School Inclusion).
Aquest material ofereix una proposta formativa orientada a promoure l’ús de les evidències de recerca en la pràctica educativa, amb una atenció especial a la construcció d’escoles més inclusives. La formació aborda aspectes clau com la identificació, interpretació i aplicació de les evidències, així com estratègies per afavorir la presa de decisions pedagògiques informades.
En el marc de REDUCAT, hem realitzat una selecció dels continguts que considerem especialment rellevants i alineats amb els objectius del projecte, amb la voluntat de facilitar-ne la consulta i promoure la reflexió sobre l’ús de les evidències en els centres educatius.
Tanmateix, aquesta selecció no substitueix la riquesa del recurs original. Per aquest motiu, animem totes les persones interessades a consultar la formació completa i la resta de materials desenvolupats pel projecte EIPSI, que ofereixen una visió global de les pràctiques informades en evidències aplicades a la inclusió escolar i constitueixen una valuosa font de recursos per a la formació i el desenvolupament professional docent.
Accès: https://eipsi-project.eu/intellectual-outputs/
MÒDUL 1. Què és la pràctica informada per l’evidència, quins són els seus beneficis i com podem fer-la realitat?
La pràctica informada per l’evidència (Evidence-Informed Practice, EIP) és una manera d’entendre la presa de decisions educatives que combina les evidències de recerca, l’experiència professional del professorat i el coneixement del context en què es desenvolupa l’acció educativa. Lluny de ser una metodologia concreta, representa una forma de treballar orientada a la millora contínua dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
El projecte EIPSI identifica tres principis fonamentals que faciliten la consolidació d’aquesta manera de treballar als centres educatius.
Principi 1. Construir una visió compartida sobre la pràctica informada per l’evidència
La implantació de l’EIP només és sostenible quan existeix una visió compartida entre tots els agents implicats. Sense aquest consens, l’ús de les evidències tendeix a dependre de les iniciatives individuals i esdevé puntual i poc estable.
Aquesta visió compartida ha de ser coherent tant verticalment, des de les polítiques educatives fins a les pràctiques quotidianes del professorat, com horitzontalment, afavorint la col·laboració entre docents, equips educatius i xarxes de centres.
Entre les idees més destacades es troben:
- Sense una visió comuna compartida per totes les parts implicades, l’EIP només apareix de manera puntual i depèn de la iniciativa individual.
- Aquesta visió ha de ser coherent amb les polítiques educatives i, al mateix temps, construir-se des de la pràctica dels centres.
- Les xarxes de professorat i la interacció entre centres són elements clau per consolidar aquesta cultura basada en l’evidència.
Principi 2. Desenvolupar la capacitat del professorat per utilitzar evidències
Una vegada existeix una visió compartida, és imprescindible que el professorat disposi dels coneixements, les habilitats i la confiança necessaris per incorporar les evidències en la seva pràctica docent.
L’alfabetització en evidències implica molt més que conèixer estudis de recerca. També requereix desenvolupar la capacitat de localitzar informació fiable, interpretar-la críticament i adaptar-la a les necessitats del propi context educatiu.
Per aquest motiu, el projecte destaca que el professorat ha de:
- Saber on trobar evidències de qualitat.
- Comprendre i analitzar críticament la investigació disponible.
- Utilitzar les evidències per orientar la presa de decisions a l’aula.
Tanmateix, aquestes competències només es consoliden si el professorat percep que és capaç d’utilitzar-les amb confiança. Per això, resulta fonamental generar oportunitats de formació i acompanyament que permetin desenvolupar aquesta confiança professional.
Principi 3. Integrar l’EIP dins de comunitats professionals d’aprenentatge
La pràctica informada per l’evidència és, essencialment, un procés col·lectiu. El seu desenvolupament requereix espais on el professorat pugui compartir experiències, analitzar conjuntament les dades disponibles i reflexionar sobre la seva pràctica.
Tot i que les col·laboracions espontànies poden ser útils, el projecte destaca la necessitat d’establir estructures formals i estables que facilitin aquest aprenentatge compartit.
Això implica:
- fomentar la responsabilitat compartida entre professionals;
- promoure la interdependència en els processos de millora;
- crear espais perquè la pràctica docent pugui ser observada, compartida i enriquida col·lectivament.
Què cal fer? Tres reptes per al sistema educatiu i els centres
A partir d’aquests principis, el projecte identifica tres grans reptes que poden facilitar la consolidació de la pràctica informada per l’evidència als centres educatius.
Desenvolupar una cultura que promogui l’ús de la recerca
El lideratge educatiu té un paper determinant en la construcció d’una cultura institucional que valori la investigació com una eina per a la presa de decisions i la millora educativa.
Oferir experiències pràctiques d’ús de l’evidència
La millor manera d’aprendre a utilitzar evidències és posar-les en pràctica. Per aquest motiu, és important que el professorat disposi d’oportunitats per experimentar, analitzar els resultats i reflexionar sobre els processos desenvolupats.
Garantir la col·laboració en xarxa
Finalment, l’ús de les evidències és especialment efectiu quan es desenvolupa de manera col·laborativa. Les xarxes entre centres, el treball conjunt entre professionals i el suport dels equips directius i dels responsables educatius contribueixen a consolidar una cultura compartida d’aprenentatge basada en l’evidència.
Aquest primer mòdul posa de manifest que la pràctica informada per l’evidència no depèn únicament de disposar de recerca de qualitat. També requereix lideratge, desenvolupament professional, espais de col·laboració i una cultura organitzativa que valori la reflexió compartida i la presa de decisions fonamentada. Aquestes idees constitueixen alguns dels pilars que també orienten el desenvolupament del projecte REDU-CAT i la seva aposta per impulsar l’ús de les evidències en els centres educatius.
MÒDUL 3. Condicionants per facilitar l’adopció i l’ús de les pràctiques informades en evidències
La incorporació de les pràctiques informades en evidències als centres educatius no depèn únicament de la voluntat individual del professorat. Perquè aquest enfocament es consolidi i esdevingui una pràctica habitual, és necessari que es donin determinades condicions personals, organitzatives i institucionals que en facilitin el desenvolupament.
El projecte EIPSI identifica tres moments clau del procés —reflexió, indagació i difusió/institucionalització— en què diferents condicionants poden afavorir o dificultar la implementació de pràctiques informades en evidències.
Condicionants de les pràctiques educatives informades en evidències
(Figura 1. Condicionants de les pràctiques educatives informades en evidències.)
1. La fase de reflexió: el punt de partida del canvi
La primera etapa consisteix a generar una actitud favorable cap a la millora de la pràctica educativa. Aquest procés comença amb el compromís personal dels professionals per revisar críticament la seva manera d’ensenyar i estar disposats a introduir canvis quan les evidències indiquin que poden millorar els aprenentatges.
En aquest sentit, el projecte destaca que una cultura basada en expressions com «m’agradaria millorar com a docent», «com ho fas tu?» o «la meva aula sempre està oberta» facilita molt més la incorporació de pràctiques informades en evidències que no pas actituds resistents al canvi.
Tanmateix, la reflexió individual no és suficient. També és imprescindible que els centres educatius disposin de temps i espais específics per compartir experiències, contrastar punts de vista i analitzar conjuntament les pràctiques docents. Quan aquests espais formen part de l’organització habitual del centre, augmenten la motivació, la implicació i el sentiment de pertinença dels equips.
Finalment, aquesta fase només és possible si existeix un clima de confiança que afavoreixi la reflexió col·laborativa. Compartir dubtes, dificultats i bones pràctiques entre professionals permet enriquir la presa de decisions i construir una cultura de millora contínua basada en l’aprenentatge compartit.
2. La fase d’indagació: desenvolupar la capacitat per treballar amb evidències
Una vegada existeix aquesta predisposició al canvi, cal disposar de les competències necessàries per buscar, interpretar i utilitzar les evidències de recerca.
El projecte assenyala que molts professionals no han rebut una formació suficient en metodologia de la recerca durant la seva formació inicial. Per aquest motiu, la formació contínua esdevé un element imprescindible perquè el professorat pugui comprendre conceptes bàsics com les evidències, les hipòtesis o els instruments de recollida de dades i els incorpori a la seva pràctica.
En aquesta fase també pren una especial rellevància la figura dels líders intermedis. Aquests professionals actuen com a facilitadors del procés, proporcionant orientació, suport metodològic i acompanyament als equips docents. Perquè aquest lideratge sigui efectiu, és necessari que disposin d’una formació específica en recerca i que mantinguin un ferm compromís amb la cultura de l’evidència.
Finalment, la disponibilitat de recursos —temps, materials, eines o suport institucional— condiciona la profunditat i l’abast de les investigacions que poden desenvolupar-se als centres. Tot i això, el document recorda que la manca de recursos no impedeix iniciar processos de recerca a petita escala, especialment quan existeix voluntat de millora.
3. La fase de difusió i institucionalització: convertir l’experiència en coneixement compartit
La darrera fase pretén garantir que els aprenentatges generats no quedin restringits a una experiència puntual, sinó que puguin consolidar-se dins del centre i compartir-se amb la comunitat educativa.
En primer lloc, el document destaca la importància dels mecanismes interns de difusió, que permeten compartir els resultats amb els equips docents, els equips directius, l’alumnat i les famílies. Quan les decisions es fonamenten en evidències contextualitzades, augmenta la confiança dels diferents agents en els processos de millora impulsats pel centre.
A més, també resulta fonamental la difusió externa dels resultats. Publicacions en pàgines web, blogs, congressos o xarxes socials permeten ampliar l’impacte de les experiències desenvolupades, sempre preservant la confidencialitat de les persones participants i fent un ús responsable de la informació compartida.
Finalment, el projecte assenyala que la participació en xarxes professionals constitueix un dels factors més potents per consolidar les pràctiques informades en evidències. Aquestes xarxes afavoreixen l’intercanvi d’experiències, l’aprenentatge entre iguals i la possibilitat que les iniciatives locals evolucionin cap a processos de transformació més amplis.
Una eina per reflexionar sobre el punt de partida
Per facilitar aquest procés de millora, el projecte EIPSI incorpora una eina d’autoavaluació adreçada al professorat i als equips directius, que permet identificar el grau de desenvolupament de les pràctiques informades en evidències al centre i detectar àrees de millora.
Aquesta eina constitueix un bon punt de partida per iniciar processos de reflexió compartida, planificar actuacions de desenvolupament professional i orientar la presa de decisions basada en evidències, en coherència amb els objectius del projecte REDU-CAT.
MÒDUL 7. Avaluar l’evidència per informar la pràctica
Una vegada el professorat incorpora les evidències en la seva pràctica, és important disposar d’eines que permetin valorar fins a quin punt aquest procés s’està desenvolupant de manera efectiva. Avaluar l’ús de les evidències no significa únicament comprovar si s’utilitzen investigacions, sinó també analitzar com es prenen les decisions, quines fonts de coneixement es prioritzen i quines condicions afavoreixen una cultura de millora basada en l’evidència.
Aquest mòdul presenta alguns instruments que poden ajudar els centres educatius a reflexionar sobre el seu nivell de desenvolupament en relació amb les pràctiques informades en evidències i orientar futures accions de millora.
De l’experiència individual a les decisions basades en evidències
Un dels primers aspectes que planteja el mòdul és la diferència entre una pràctica sustentada principalment en l’experiència personal i una pràctica basada en evidències de recerca.
La taula següent resumeix algunes de les principals diferències entre ambdós enfocaments.
(Figura 1. Comparació entre la pràctica informada per l’experiència i la pràctica basada en l’evidència.)
Principals diferències
La pràctica tradicional acostuma a recolzar-se en:
- l’experiència acumulada del professional;
- l’opinió d’experts o figures de referència;
- processos de millora més intuïtius o vinculats a tendències del moment.
En canvi, una pràctica basada en l’evidència es caracteritza per:
- utilitzar investigacions científiques rigoroses com a font principal de coneixement;
- facilitar un accés obert i democràtic a les evidències disponibles;
- desenvolupar processos sistemàtics, transparents i acumulatius de millora.
Això no significa substituir l’experiència docent, sinó complementar-la amb evidències de qualitat que ajudin a prendre decisions més fonamentades i contextualitzades.
El marc QURE: una eina per orientar la millora
Per ajudar els centres educatius a valorar el seu nivell de desenvolupament en relació amb l’ús de la recerca, el projecte Q Project proposa el marc QURE (Quality Use of Research Evidence).
Aquest model constitueix una eina de navegació que permet als equips directius i als líders educatius identificar els punts forts del centre, detectar àrees de millora i orientar les actuacions destinades a incrementar l’ús de les evidències en la pràctica educativa.
El marc QURE facilita una reflexió estructurada sobre diferents dimensions relacionades amb la cultura de la recerca, el lideratge, les capacitats professionals i les condicions organitzatives necessàries perquè les evidències s’incorporin de manera habitual en la presa de decisions.
Recurs recomanat: El document original inclou una descripció del marc QURE i un exemple d’aplicació desenvolupat a Austràlia, que pot servir d’orientació per als centres interessats a iniciar processos d’autoavaluació i millora.
Reflexionar sobre l’ús de les evidències als centres
Més enllà dels instruments d’avaluació, el mòdul destaca la importància de conèixer les percepcions del professorat sobre l’ús de la recerca en la seva pràctica quotidiana.
Les creences, experiències i expectatives dels docents constitueixen una informació molt valuosa per comprendre fins a quin punt les evidències formen part de la cultura del centre i quins factors en faciliten o en dificulten l’ús.
Per aquest motiu, el document proposa un conjunt de preguntes de reflexió que poden orientar el debat dins dels equips docents i directius, afavorint una anàlisi compartida sobre:
- com s’utilitzen les evidències en la presa de decisions;
- quines fonts d’informació es consideren més fiables;
- quines barreres dificulten l’ús de la recerca;
- quins suports serien necessaris per avançar cap a una cultura més informada en evidències.
Aquestes preguntes poden convertir-se en un excel·lent punt de partida per iniciar processos d’autoavaluació i planificar accions de desenvolupament professional adaptades a la realitat de cada centre.
L’avaluació com a motor de la millora contínua
Avaluar les pràctiques informades en evidències no té una finalitat de control, sinó d’aprenentatge. Els instruments d’autoavaluació, els marcs com el QURE i els espais de reflexió compartida permeten als centres identificar oportunitats de millora i consolidar una cultura basada en l’anàlisi crítica, la presa de decisions informada i el desenvolupament professional continu.
Aquesta perspectiva connecta plenament amb els objectius de REDU-CAT, que promou una utilització crítica i contextualitzada de les evidències de recerca com a eina per impulsar la innovació educativa i la millora dels centres.